Com funciona

Aquest panell estima quan i des d’on arriben els episodis de contaminació a Igualada. Tot el que mostra surt de dades públiques mesurades; aquesta pàgina explica el mètode i, sobretot, què no afirma.

Què es considera un episodi

Un episodi és un pic de concentració clarament per sobre del que és habitual per a aquell contaminant, no simplement un valor alt. Es compara cada lectura amb la seva pròpia línia de base recent (mediana i dispersió típica): l’ episodi s’obre quan la supera amb marge i es tanca quan torna a la normalitat. A més ha de depassar un mínim absolut per contaminant, perquè una pujada sobre un fons molt net no compti com a episodi. Un cop obert, l’inici s’estén cap enrere mentre el senyal ja estava elevat, fins a un màxim de 6 hores: així l’episodi captura la rampa de pujada completa, i el «moment d’inici» (el vent mesurat en aquell instant, la finestra que recrea la reproducció) és l’arrencada real del pic i no el punt en què va creuar el llindar.

De cada episodi se n’estimen dues coses, i convé no confondre-les:

El rumb de l’origen es calcula amb el vent realment mesurat en aquell moment: és fiable. Només amb calma de debò (per sota de 1,1 km/h, on el penell ja no respon a cap flux) es renuncia a la direcció i el mapa dibuixa un cercle. Amb vent fluix però real sí que se senyala rumb, amb un con més ample: veure «Com es decideix una finestra de risc».
La distància és una estimació a partir de la forma del pic (com de brusc i com de llarg és), no una mesura. Al mapa serveix per orientar, no per assenyalar una parcel·la concreta.

Card d'esdeveniments: llista d'episodis amb data, pic, durada i rumb d'origen — Llista d’esdeveniments: cada fila és un episodi amb el seu pic, la durada i el rumb d’origen estimat. Clic en un el recrea al mapa.

Què mostra el mapa

És la vista principal: la ciutat amb els edificis en 3D, l’estació d’aire (en vermell), l’estació meteorològica (en verd), l’animació del vent mesurat i el mapa de calor de l’origen probable. Els edificis es coloregen per tipus d’indústria. Aquestes capes són fixes: no hi ha opcions de mapa a configurar. La llegenda es desplega amb el botó «?» de la cantonada inferior esquerra del mapa. La capa d’edificis industrials surt d’un catàleg curat a mà: les empremtes dels edificis i la seva assignació per tipus d’activitat es revisen una a una sobre el terreny i la cartografia pública, i es corregeixen editorialment quan la font original està desfasada. És una capa de context visual: coloreja zones d’activitat, no atribueix emissions a ningú.

Botó «?» del mapa amb la llegenda desplegada: estacions, con d'episodi, camp d'origen, vent i colors d'indústries — El botó «?» del mapa desplega la llegenda de totes les capes.

La lectura correcta del con és la de l’apartat anterior: la direcció surt del vent realment mesurat i és fiable; la distància és una estimació per la forma del pic. Per tant l’extensió dibuixada de la ploma és orientativa: indica cap on mirar, no a quina distància és la font. Com més fluix és el vent, més ample es dibuixa el con, perquè la ploma serpenteja més (veure Com es decideix una finestra de risc).

Mapa amb un episodi seleccionat: con de cerca cap al sud-est amb farcit intens i vora vermella de nivell P99 — Con de cerca d’un episodi fort: el farcit (color del contaminant) s’allarga i s’intensifica amb el pic; la vora vermella indica nivell ≥P99.

Mapa amb el camp d'origen: taques de blau a vermell segons quants episodis del rang apunten a cada zona — Camp d’origen amb un rang de dates: blau = 1 episodi apuntant a la zona, vermell = molts episodis superposats. Vista alternativa al con.

Les fletxes de vent apunten cap a on bufa el flux. És la convenció oposada a la de la lletra del rumb, que diu d’on ve: convé tenir-ho present en comparar el mapa amb els gràfics (veure Com es genera la previsió).

Reproduir l’episodi

En seleccionar un episodi, el botó «Reproduir l’episodi» en recrea el dia complet sobre el mapa: la trajectòria del vent es reconstrueix en passos de mitja hora (un segon per pas), amb controls de reproducció, pausa i arrossegament per situar-se en qualsevol moment. Durant la reproducció el con d’origen es transforma suaument d’una mitja hora a la següent i es dibuixen les trajectòries de la ploma, de manera que es veu com va girar el flux abans, durant i després del pic.

És una recreació amb el vent realment mesurat de cada mitja hora, no una simulació de dispersió: té la mateixa naturalesa orientativa que el con estàtic (direcció fiable, extensió orientativa). El vent i el con canvien a cada pas semihorari; els valors de contaminant són horaris (és la resolució de la dada d’aire), així que les xifres dels xips avancen cada dos passos.

Durant un episodi el mapa ressalta a més, amb un anell, la zona candidata del catàleg de fonts amb el rumb més compatible amb el de l’episodi (amb una tolerància de ±30°, ordenant per probabilitat històrica). És una candidata probabilística, no una atribució: el rètol de l’episodi dóna sempre el rumb en graus i el seu cardinal, que és el fet mesurat.

La rosa d’origen

Cada pètal compta quants episodis apunten a aquell rumb, d’entre tots els que tenen direcció fiable. Clic en un pètal filtra els esdeveniments d’aquell sector; clic en un esdeveniment el recrea al mapa.

No és una rosa dels vents. No representa quant bufa el vent en cada direcció, sinó quants episodis arriben de cada direcció. La diferència és la que s’explica a la nota sobre dividir per totes les hores: els rumbs que més bufen a Igualada apareixerien com a «emissors» en qualsevol recompte ingenu, sense ser-ho.

Trajectòria polar del vent

En els dos modes d’aquesta targeta l’angle és la direcció de la qual bufa el vent i el radi és la velocitat. Canvia el que s’agrega:

Vent per dia: una mitjana diària per node dins del rang seleccionat, acolorida per velocitat. En vermell, els dies amb esdeveniment; clic en recrea el pic.
Trajectòria 24 h: l’evolució contínua de les últimes 24 hores. La línia s’engreixa cap al present, per llegir el sentit del recorregut d’un cop d’ull. Els cercles vermells són esdeveniments; a la vista de llista, clic en una fila recrea aquell instant.

Card de trajectòria polar del vent de les últimes 24 hores — Targeta polar: angle = direcció d’on bufa, radi = velocitat.

Com es mesura l’H2S (i per què importa)

Un dubte raonable és si els pics poden ser falsos. Convé distingir dos mons: els detectors electroquímics portàtils o de baix cost, molt habituals en instal·lacions industrials, i els analitzadors de referència de la xarxa pública.

En els detectors electroquímics els falsos positius són un problema conegut: la cel·la respon també a altres gasos (SO2, hidrogen, NO2, CO) i una pujada brusca d’humitat pot alterar l’electròlit i disparar una lectura per si sola. Si es comparen les xifres d’aquest panell amb les d’un detector propi a planta, aquesta és una causa freqüent de discrepància.

Les dades d’aquest panell no vénen d’un sensor d’aquest tipus. La xarxa mesura l’H2S amb el mètode de referència: fluorescència ultraviolada amb convertidor. L’ equip elimina primer l’SO2 de l’aire, converteix després l’H2S en SO2 i mesura aquest SO2 per fluorescència UV. A més, les lectures es publiquen ja validades: en la sèrie que fa servir aquest panell, el 100 % dels registres vénen marcats com a validats per la xarxa, i aquest control de qualitat és justament el que explica que les dades d’ aire arribin amb dies de retard.

La limitació real del mètode: el convertidor no és exclusiu de l’H2S, també transforma altres compostos de sofre reduït (mercaptans, sulfurs orgànics). Allà on aquests compostos apareixen al costat de l’H2S, com ara a depuradores, col·lectors i adoberies, el canal d’H2S pot reflectir la barreja i no només l’H2S. És a dir: el pic és real i d’origen sulfurós, però atribuir tot el valor exactament a l’H2S és una simplificació. També s’han descrit interferències per humitat alta i per hidrocarburs.

Quan un valor és «alt»

Els colors de la franja de contaminants i les bandes dels gràfics no surten d’un límit legal, sinó de l’històric d’aquesta mateixa estació. Per a cada contaminant es calculen dos percentils sobre totes les seves lectures validades:

P95: el valor que només se supera el 5 % del temps, «inusualment alt aquí».
P99: l’1 % més extrem, «molt inusualment alt aquí».

Es fa servir tot l’històric i no una finestra mòbil expressament: així el llindar és una propietat estable de l’estació i no canvia en moure el rang de dates del panell. Cada valor viatja amb la mida de mostra en què es recolza, i un contaminant amb molt poques lectures no rep llindar en comptes de rebre’n un d’inventat.

Card de superacions: llista d'hores que van superar el P95 o P99 de l'estació — Llista de superacions del P95/P99 de l’estació: hores «inusualment altes» respecte del seu propi històric, no superacions legals.

Per què no un límit legal: els valors de la normativa estan definits sobre períodes de mitjana (mitjanes de 24 hores, màxims de 8 hores) que aquest panell no calcula: aquí cada punt és una mesura horària. Comparar una hora contra un límit de 24 hores marca superacions que no existeixen. Abans aquesta pantalla ho feia, amb una taula de llindars fixos; ara no s’afirma res sobre compliment normatiu. Per això cal recórrer a les dades oficials de la Generalitat.

Com es decideix una finestra de risc

Les franges ambre dels gràfics marquen hores en què es donen condicions que, segons l’històric d’aquesta estació, coincideixen amb més episodis del normal. No són un llindar fixat a mà: es mesuren.

Es proven quatre famílies de condició per igual: velocitat de vent, rumb, canvi de pressió en 3 h i pluja. Per a cadascuna es compara amb quina freqüència hi va haver episodis amb aquella condició davant de la freqüència mitjana d’episodis. Si amb vent d’1,8–3,6 km/h hi va haver episodis 1,85 vegades més sovint que en una hora qualsevol, aquella condició multiplica el risc per 1,85. És el que apareix als gràfics com a «1,85× més episodis que la mitjana».

Gràfic històric de meteo i H2S amb franges ambre de risc i xips de condicions a sota — Franges ambre = finestres de risc mesurades; els xips de sota diuen quina condició les dispara (rumb, velocitat...) i el seu multiplicador.

El rumb s’avalua a partir d’1,1 km/h. Abans calien 5,4 km/h i a més es descartaven les nits molt estables, donant per fet que l’aire estancat no assenyala cap font. Mesurat sobre l’històric complet va resultar el contrari: el 86 % dels episodis d’H2S passa per sota de 5,4 km/h, i amb vent fluix els rumbs dels episodis s’agrupen més que amb vent mitjà. Els episodis nocturns, els que abans es descartaven, són els que millor apunten: tots entre les 17 h i les 7 h, amb el vent caient del N/NNE a uns 2,2 km/h. És drenatge nocturn, un flux real i repetible, no aire quiet.

El tall a 1,1 km/h no és arbitrari: per sota, els rumbs dels episodis es dispersen més que els d’una hora qualsevol, i amb l’anemòmetre aturat el penell continua retornant un angle que no significa res. Allà sí que es dibuixa cercle en comptes de con. I com que el mecanisme canvia segons el contaminant, el rumb es mesura en dos règims: el PM10 és resuspensió i només concentra direcció amb vent franc (≥ 5,4 km/h, del SE), mentre que H2S i NOX ho fan amb vent fluix. Cada contaminant es queda amb el règim que el seu històric sosté.

Com que amb vent fluix la ploma serpenteja, el con s’eixampla en baixar la velocitat: d’uns 14° amb vent franc a uns 59° al límit de la calma. Assenyala una zona, no una línia.

Per llegir-ho d’un cop d’ull, aquest multiplicador es tradueix a un índex de 0 a 100: 0 és el risc mitjà de l’estació (no absència de risc) i 100 equival a quadruplicar aquesta mitjana. L’escala és logarítmica (el risc és multiplicatiu: duplicar-lo suma el mateix sigui on sigui) i és la mateixa per a tots els contaminants, de manera que un 60 d’H2S i un 60 de PM10 signifiquen el mateix. No es fa servir la probabilitat absoluta d’episodi perquè, tot i ser certa, és il·legible: va del 0,9 % en una hora corrent al 2,5 % en la pitjor combinació mesurada, i totes les barres quedarien enganxades al zero.

Per què no es multipliquen les puntuacions: quan en una hora coincideixen diverses condicions, el tooltip dóna un total mesurat sobre les hores que les compleixen totes alhora, no el producte dels factors. Les condicions estan correlacionades (amb vent fluix la pressió tendeix a pujar) i multiplicar dóna un número que ningú ha observat: per a l’H2S, «vent 1,8–3,6 km/h» i «pressió +1–2 hPa» mesuren juntes 2,94×, mentre que multiplicar-ne els factors donaria 2,68×; en una altra parella el producte se’n va de llarg (2,43× davant de 2,03× reals). Si una combinació no acumula prou hores i episodis, no es publica número conjunt: es mostra la condició més forta i es diu que falta mostra.

El detall que ho canvia tot: el càlcul divideix per totes les hores en què es va donar la condició, no només pels episodis. Comptar únicament episodis troba el vent dominant, no les fonts. De fet, els rumbs SE i SSE apareixien abans com a «emissors» de l’H2S simplement perquè són els que més bufen a Igualada: en mesurar-los bé va resultar que amb aquell vent hi ha menysepisodis d’H2S que la mitjana, no més. El SE sí que prediu episodis de PM10, que és un altre mecanisme (resuspensió) i se sosté amb el seu propi compte d’hores.

Contaminant	Rumb	Hores amb la condició	Episodis observats	Risc vs. mitjana
H2S	SE	3.077	9	0,33×
H2S	SSE	1.513	8	0,59×
H2S	NNE	1.701	36	2,38×
PM10	SE	3.077	14	1,71×

Les dades darrere de la nota, sobre l’històric actual. SE i SSE acumulen milers d’hores de vent i tot i així produeixen menys episodis d’H2S que una hora mitjana (0,33× i 0,59×); el NNE, amb la meitat d’hores, multiplica per 2,38. I el mateix rumb SE que no prediu H2S sí que prediu PM10 (1,71×), amb el seu propi compte d’hores. Taxa base: 0,89 % de les hores amb episodi d’H2S i 0,27 % amb episodi de PM10. Els rumbs SE/SSE/PM10 es compten amb vent apreciable (≥ 5,4 km/h); el NNE de l’H2S, des d’1,1 km/h, que és el seu règim de drenatge.

Quan es dóna per bona una condició

Una condició només es fa servir si supera els tres filtres alhora:

que el seu avantatge es mantingui en el pitjor cas estadístic raonable (interval de confiança del 95 %);
que multipliqui el risc com a mínim per 1,3;
que se sostingui en una mostra suficient: 150 hores i 8 episodis com a mínim.

Els filtres són deliberadament estrictes perquè es proven moltes condicions alhora i, per pur atzar, alguna semblaria significativa. Un exemple real: una condició d’SO2 va arribar a marcar «7,97×» recolzada en un sol episodi, i va quedar correctament descartada; les seves condicions actuals se sostenen amb deu.

Què compta com a episodi

Un episodi s’obre quan la lectura se surt del comportament normal d’aquella hora i aquell mes de l’estació (un salt clar sobre la seva pròpia mediana històrica) i a més supera un terra mínim que evita confondre una oscil·lació de fons amb un pic.

Aquest terra és relatiu a aquesta estació, no un límit legal: se situa en el percentil 95 del que aquí es mesura. Els límits normatius d’SO2 i NO2 són tan alts respecte als nivells reals d’Igualada que, fent-los servir, mai no s’obriria cap episodi i no hi hauria res per aprendre. Amb el terra local sí que hi ha patró mesurable, però el que el panell assenyala són anomalies de l’emplaçament, no superacions de la normativa.

Com es genera la previsió

El gràfic de previsió superposa temperatura (taronja), velocitat de vent (cian) i el contaminant previst (verd), aquest últim amb la banda de confiança del 80 % ombrejada al voltant.

Gràfic de previsió a 7 dies: temperatura, vent i contaminant previst amb banda de confiança — Previsió a 7 dies: temperatura (taronja), vent (cian) i contaminant previst (verd) amb la banda del 80 %; franges ambre = risc previst.

L’hora de generació de la previsió vigent es veu al desglossament del xip de dades de la capçalera (veure Estat de les dades). L’horitzó compta des de l’última dada mesurada: si l’aire arriba amb retard, el tram futur visible s’escurça.

La convenció del rumb, que confon tothom: en els cercles de rumb la lletra diu D’ON VE el vent i la fletxa apunta CAP A on bufa. Són 180° oposades, expressament: la lletra és la convenció meteorològica de sempre («vent del nord» bufa des del nord) i la fletxa és la del mapa, que dibuixa el transport. Una font al nord s’assenyala amb la lletra N; l’ aire que la porta viatja cap al sud.

Les franges ambre són finestres de risc, amb els criteris de l’apartat anterior. En passar el ratolí pel gràfic es desglossa l’hora assenyalada: les quatre famílies (vent, pressió, rumb i pluja) amb el valor mesurat d’aquella hora i la seva puntuació, incloses les que no puntuen, perquè es vegi què s’ha avaluat i no només què n’ha sortit. La fletxa del xip de risc és la direcció mitjana de la finestra. Clic al gràfic o en un xip recrea aquella hora al mapa.

El perfil de risc s’aprèn amb vent mesurat i aquí s’aplica a vent previst, que ve d’un altre model i una altra altura de referència: és una de les limitacions a tenir presents.

La sèrie temporal

La sèrie horària del contaminant seleccionat, amb els canvis de pressió marcats (▲ pujades, ▼ baixades). El rang de dates de la capçalera no afecta només aquest gràfic: acota també els esdeveniments, la rosa d’origen i els canvis de pressió.

En rangs llargs la sèrie s’agrega en mitjanes de 6 hores o diàries i aleshores no es calcula risc: detectar un canvi de pressió en 3 hores exigeix resolució horària. És esperable veure el gràfic sense franges ambre en ampliar molt el període.

Canvis de pressió

Pujades i baixades sostingudes de pressió, mesurades en una finestra de 3 hores, amb la seva hora, la seva magnitud en hPa i la seva velocitat en hPa/h. La pressió és una de les quatre famílies de condició del càlcul de risc.

La marca H2S és coincidència, no causa. Assenyala que hi va haver un episodi d’H2S en ±3 h respecte del canvi de pressió. Que dues coses passin juntes en aquella finestra no demostra que l’una provoqui l’altra: és una pista per mirar, no una conclusió.

Cada contaminant té el seu propi patró

El sistema no dóna per suposat que la calma sigui perillosa: aprèn el signe de cada contaminant per separat. Per això el PM10 surt just al revés que l’H2S, i tots dos amb el mateix càlcul.

Contaminant	Condicions que prediuen episodis	Interpretació
H2S	rumb NNE (2,4×), N (2,0×) i NNO (1,8×); vent fluix (< 5,4 km/h) i pressió en ascens	Estancament amb drenatge nocturn: l’aire baixa del nord a poca velocitat i l’emissió s’acumula.
NO, NOX	vent fluix (< 5,4 km/h); en NOX també rumb NNE (3,4×)	Estancament: l’aire no dispersa i l’emissió s’acumula.
PM10	vent fort (≥ 21,6 km/h); rumb SE amb vent franc (1,7×)	Resuspensió: és el mateix vent el que aixeca la pols.
SO2	rumb SE amb vent franc (2,1×); la condició «SE a qualsevol velocitat» ja no supera els filtres amb l’històric actual	Ploma transportada: arriba amb vent del SE, que és quan hi ha transport real des d’aquella direcció.
NO2	rumb NE (3,1×) i NNE (2,9×); vent fluix (1,8–3,6 km/h, 2,7×)	Combustió pròxima que arriba del NE i s’acumula quan no dispersa.
O3, PM2.5	—	Sense mostra suficient. La mitjana de 8 hores de l’O3 només afecta el tram en directe del visor ICQA: l’històric queda consolidat amb el valor horari real (XVPCA validat, i des del juliol de 2026 també ISEO cada hora), així que els pocs episodis d’O3 són escassetat real de pics en aquesta estació, no un artefacte de l’allisat. El PM2.5 sí que acumula episodis, però cap condició supera els tres filtres.

Situació actual de l’històric; es recalcula automàticament a mesura que s’ acumulen episodis. Que un contaminant no aparegui no vol dir que sigui innocu, sinó que encara no hi ha dades per afirmar res sobre ell.

Com es calcula la sequera

La sequera s’avalua amb les regles del permís d’abocament, sobre la pluja mesurada a l’estació XEMA H1 (Òdena). N’hi ha dues, i n’hi ha prou que se’n compleixi una:

Regla A: 30 dies consecutius sense cap precipitació.
Regla B: 60 dies amb menys del 50 % de la precipitació normal, prenent com a normal 40 L/m² al mes.

Al gràfic, les franges ambre marquen cada període de sequera; les barres són la pluja diària mesurada a H1 i la línia verda és l’ acumulat mòbil de 60 dies, que es llegeix contra el llindar vermell de la regla B.

Gràfic de sequera: franges ambre de períodes, barres blaves de pluja diària i línia verda de l'acumulat de 60 dies — Card de sequera: franges ambre (períodes), barres (pluja diària), línia verda (acumulat 60 d) contra el llindar vermell.

Un buit de dades no és un dia sec. La trama grisa marca els trams sense lectura, i amb massa dies sense dada el veredicte és «indeterminat», no «sense sequera». No mesurar pluja i mesurar que no ha plogut són coses diferents, i confondre-les declararia sequeres que ningú ha observat.

Aqüífer Carme-Capellades i embassament de la Llosa del Cavall

El panell d’hidrologia fa el seguiment de les dues fonts d’aigua que condicionen l’abastament de la zona: l’aqüífer Carme-Capellades (la font principal) i l’embassament de la Llosa del Cavall, del qual la xarxa Ter-Llobregat pot aportar aigua quan l’aqüífer entra en escenari de sequera.

Nivell de l’aqüífer: lectura diària del piezòmetre de referència del Pla especial de sequera, l’anomenat Carme-Cementiri (codi 08048-0009, al cementiri de Carme). És la cota absoluta de l’aigua en metres sobre el nivell del mar (msnm). Dades des de l’any 2000.
Llindars del PES: el Pla especial de sequera de l’ACA fixa per a aquesta unitat tres llindars sobre aquest mateix piezòmetre: alerta per sota de 323, excepcionalitat per sota de 319 i emergència per sota de 315 msnm. Les tres línies discontínues del gràfic són exactament aquests valors, i l’escenari que mostra la capçalera de la card surt de comparar-hi l’última lectura.
Embassament: percentatge d’ompliment i volum (hm³) de la Llosa del Cavall, diaris. La línia blava del gràfic és el % en escala 0–100 sobre l’alçada del gràfic; el valor exacte és al tooltip.

Gràfic hidrològic: nivell de l'aqüífer en verd contra els tres llindars del PES, i % de l'embassament en blau — Card d’aqüífer i embassament: nivell del piezòmetre (verd) contra els llindars del PES (alerta 323, excepcionalitat 319, emergència 315 msnm) i % d’ompliment de la Llosa del Cavall (blau).

Escenari per llindar i estat declarat no són el mateix. L’escenari del gràfic és aritmètica: l’última lectura contra els llindars del PES. La declaració de sequera és una resolució administrativa de l’ACA per a la unitat d’explotació, que pot anar amb retard o incorporar criteri addicional. El desglossament de la card mostra totes dues coses per separat; si discrepen, la discrepància és informació.

Les tres sèries s’actualitzen cada matí (~08:00) al portal de Dades Obertes de la Generalitat; el panell les ingesta automàticament cada mitja hora.

Estat de les dades i latències

El xip de la capçalera resumeix la frescor del que s’està veient: l’hora de l’última dada d’aire i de meteo, i la seva antiguitat. Les latències són diferents segons la font:

Aire, en directe (visor ICQA): al voltant d’1 hora de retard, i el valor és provisional.
Aire, validat (XVPCA): el valor definitiu, publicat en lots diaris que de vegades arriben amb dies de retard. Quan arriba, substitueix el provisional.
Meteo (XEMA H1): mesurada cada 30 minuts, però publicada uns 45 minuts més tard que l’aire: és normal que la dada de meteo vagi al voltant d’una hora per darrere de la d’aire.
Hidrologia (ACA): aqüífer i embassament: dada diària, no horària. L’ACA publica cada matí (~08:00) la lectura del dia anterior del piezòmetre Carme-Cementiri i de l’embassament de la Llosa del Cavall, així que el panell sempre va un dia per darrere: és la latència de la font, no un retard del panell. La data de l’últim dia disponible es veu al desglossament del xip de la capçalera.

La cobertura que mostra el xip és el percentatge de les últimes hores amb mesura vàlida: serveix per distingir «no ha passat res» de «no s’ha mesurat res».

Xip de dades de la capçalera: punt semàfor i hora de l'última dada d'aire i de meteo — El xip de la capçalera; el botó ⓘ obre el desglossament amb la frescor per font, la cobertura, la generació de la previsió i l’últim dia d’hidrologia.

Què significa el xip en ambre o vermell: que la dada d’aire ve retardada. Mentre duri, les lectures i els esdeveniments que es mostren són els de l’últim moment amb dades, no els d’ara. El panell prefereix dir de quan és el que ensenya abans que aparentar estar al dia.

D’on surten les dades

Qualitat de l’aire, dues fonts de la Generalitat (estació d’Igualada) que es complementen: el visor ICQA aporta la dada en directe (~1 hora de latència, provisional) i el portal Dades Obertes (XVPCA) la consolida després amb el valor validat, publicat en lots diaris que de vegades arriben amb dies de retard. Matís del tram en directe: per definició de l’índex ICQA, l’O3 arriba com a mitjana de les últimes 8 h i PM10/PM2.5 com a mitjana de les últimes 24 h, així que aquestes tres sèries es veuen suavitzades (sense pics) fins que XVPCA publica la mesura horària real. Des del juliol de 2026 la instància en producció rep a més la font oficial ISEO (SFTP credencialitzat, via aire-igualada): valor horari real també per O3/PM10/PM2.5, flags de validesa per hora i correccions de tècnic aplicades cada hora. El visor queda com a reserva per omplir forats.
Meteorologia, XEMA (estació H1, Òdena), cada 30 minuts i publicada amb uns 45 minuts més de retard que l’aire: vent, temperatura, pressió, humitat, radiació i precipitació.
Previsió meteorològica, Open-Meteo, 7 dies per hora.
Previsió del contaminant, Prophet, per hora i amb banda de confiança del 80 % (la franja ombrejada del gràfic de previsió). Hi ha dos motors i el peu del gràfic diu quin ha generat la previsió vigent: el d’aire-igualada (univariant, el de la instància en producció) i el d’aquest panell (entrenat en escala logarítmica i amb el vent i la pressió com a regressors). L’horitzó compta des de l’última dada mesurada: si la dada d’aire arriba amb retard, la part que queda al davant s’escurça, i el peu indica sempre l’abast real. La banda del 80 % cobreix només l’error del model, no el de la meteorologia prevista que fa servir. La qualitat es mesura amb un backtest reproduïble (scripts/forecast_backtest.py): en la primera avaluació la previsió d’H2S bat la climatologia horària en un ~60 % de MAE i la banda es queda curta de risc (cobreix més del 80 % nominal: peca de prudent).
Sequera, regles del permís d’abocament, calculades sobre la pluja de l’ estació XEMA H1 (Òdena). Veure Com es calcula la sequera.
Hidrologia, ACA (Dades Obertes): nivell piezomètric de l’aqüífer Carme-Capellades (piezòmetre Carme-Cementiri), estat de l’embassament de la Llosa del Cavall i estat de sequera declarat per unitat d’explotació. Actualització diària (~08:00), històric des de l’any 2000. Veure Aqüífer i embassament.

Limitacions

Convé tenir-les presents en interpretar el panell:

L’estació meteorològica és a uns 2,5 km de la d’aire (Òdena davant d’ Igualada). El vent que es fa servir no és exactament el del punt de mesurament.
L’estació d’aire és en un pàrquing a l’aire lliure, amb vehicles maniobrant a pocs metres del capçal. Per als contaminants de trànsit (NO, NO2, NOX i en part PM10) alguns episodis poden reflectir aquesta font immediata (arrencades, ralentí, pols resuspesa) i no una ploma transportada; els màxims matinals de NO/NOX encaixen amb aquest patró. L’ H2S i l’SO2 no els emet un pàrquing, així que el seu senyal direccional no se’n veu afectat. La mesura continua sent real, aire que es respira allà: el que canvia és la lectura d’origen per a aquests contaminants.
El perfil de risc s’aprèn amb vent mesurat i s’aplica també al vent previst, que procedeix d’un altre model i una altra altura de referència. Aquest desajust està mesurat(scripts/wind_domain_shift.py, un any d’hores encreuades): el model de previsió gairebé no prediu la calma (5 % de les hores per sota d’1,8 km/h, quan se’n mesuren un 22 %), així que les condicions d’estancament de l’H2S disparen entre 3 i 5 vegades menys sobre vent previst. Les finestres de risc futures d’H2S infravaloren els episodis d’estancament; les del PM10 (resuspensió amb vent fort) es traslladen força millor.
La dada d’aire més recent és provisional (visor ICQA, ~1 hora) fins que el lot validat de XVPCA la consolida. Si totes dues fonts fallen, en recrear una hora molt recent es pot veure la meteorologia sense valors de contaminants.
El risc és relatiu (vegades per sobre de la mitjana històrica), no una probabilitat absoluta ni un llindar legal de qualitat de l’aire.
Els llindars P95/P99 també són relatius a aquesta estació: diuen si un valor és rar aquí, no si és nociu. Una estació neta marcarà com a «inusual» un valor que en una altra seria normal, i a l’inrevés.
La distància a l’origen s’etiqueta només com a propera / mitjana / llunyana. Abans es donava en quilòmetres; amb una sola estació aquesta xifra no és mesurable i la precisió aparent convidava a assenyalar parcel·les concretes. Al tooltip del con hi surt un «farcit ~X m»: és fins on es dibuixa el farcit del con, i codifica la intensitat del pic, no una distància: un pic al percentil 99 de l’estació omple el con fins al topall (~2,2 km) i un pic fluix el deixa curt, amb un ajust pel vent del moment. El to del farcit (color del contaminant) també s’intensifica amb el pic. La vora discontínua és fixa (~2,2 km) i el seu color diu el nivell del pic: verd normal, taronja ≥P95, vermell ≥P99. El vent hi influeix de dues maneres: com més fluix, més ample es dibuixa el con (fins a ~55°, assenyala una zona) i com més franc, més estret (~10°); i modula l’abast del farcit. Res d’això és la distància real a la font, que no es pot mesurar amb una sola estació.
En rangs de dates llargs la sèrie s’agrega (mitjanes de 6 hores o diàries) i no es calcula risc: el canvi de pressió en 3 hores exigeix resolució horària.
No es marquen finestres de baix risc. Exigien massa condicions simultànies i l’evidència no donava per afirmar que un moment fos segur; preferim no dir-ho a dir-ho sense fonament.

← Tornar al panell